Avisar de contenido inadecuado

Clar Que Si en El paisaje de las letras: Asesoría literaria y fot

23/07/2009

Estil sementat i estil cohesionat 2on Batxiller. En valencià, clar que sí!

 

Estil sementat i estil cohesionat  2on Batxiller.   En valencià, clar que sí!

 

Tots els textos tenen la propietat de la cohesió, segons la qual els seus elemnts estan ben ensamblats. Independientment d´això, els textos poden respondre a dos estils de redacció: l´estil segmentat i l´estil cohesionat. L´elecció entre un estil i un altre depèn del gènere que s´està emprant i sobretot del...

23/07/2009

Els connectors. 2on Batxiller. En valencià, clar que sí!

 

Els connectors. 2on Batxiller.   En valencià, clar que sí!

Són les paraules que uneixen i relacionen els enunciats del text. La connexió s´estableix entre frases ( connectors oracionals o gramaticals, como ara les conjuncions o els pronoms relatiius) i entre diverses parts del text ( connectors textuals). Aquests últims són els més remarcables en efectuar el comentari d´un text, ja que...

11/07/2009

En valencià, clar que sí! Representació del fonema /Z/ Les grafies s i z

 

Representació del fonema /Z/: Les grafies s i z

El fonema alveolar fricatiu sonor/z/ es representa per mitjà de les grafies z o s, segons les normes següentS:

•a)      S´escriu z a principi de mot i entre consonant i vocal : zebra, zinc, zona, zulu, alzinar, aranzelari, donzell, esmorzar.

Excepcións. S´escriuen amb s els derivats i compostos de fons, dins i trans:  enfonsar, endinsar,...

11/07/2009

En valencià, clar que sí! Representació del fonema / K/: Les grafies C, Q, Qu, G i K

 

Representación del fonema /K/: Les grafies C, Q, Qu, G i K

 

El fonema velar oclusiu sord /K/ es pot representar per mitjà  de les grafies c, q, qu, g i k, segons les normes següents:

1. Davant de vocal:

•a)    Es representa amb c davant de a, o, u: casa, colom, peculiar.

•b)    Es representa amb qu davant de les vocals e, i: enquesta, poquet, querella, màquina.

2. Davant...

9/07/2009

En valencià, clar que sí! Representació dels grups fonemàtics /KS/ i /GZ/ : La grafia X

Representació dels grups fonemàtics /kS/ i /GS/

 

El grup fonemàtic /Ks/ es representa amb la grafia x en les següents posicions:

 a) Entre vocals: fixar, màxim, axioma, taxa

 b) Entre vocal i consonant sorda: excedent, explosió, extens

c) A fi de mot darrere de vocal: annex, fix, index, crucifix

d) A fi de mot darrere de consonant en certs paraules: esfinx, larinx i linx.

 

El grup...

9/07/2009

En valencià, clar que sí! Representació del fonema palatal fricatiu sord. Grafia X

 

Representació del fonema palatal fricatiu sord  Grafia X

Es representa amb la grafia X

•a)      A principi de mot en alguns topònims i antropònims com Xàtiva, Xerasa, Xùquer, Xavier.

b) Darrere de i o u: aixeta, això, bruixot, calaix, rauxa.

Per a recordar:

aixafar, aixella, aixova, albuixerch, almàixera, ambaixador, baix, beixamel, bixest, boix, bruixa, caixa, caiximir,...

9/07/2009

En valencià, clar que sí! Representació del fonema palatal africat sord: grafies x, tx i ig

 

Representación del fonema palatal afrcat sord

Es pot representar amb les grafies x, tx i ig

A començament de paraule s´escriu x: xinés, xinxeta, xiquet, xaloc, xifra

Excepcions:

a)En posición inicial també pot ser representat amb tx:

-En certs topònims i gentilicis com: Txad, txadià, txec, Txèquia

-En alguns cognoms estrangers transcrits com ara: Txaikovski, Txèkhov

-En uns pocs...

19/06/2009

Gramàtica valenciana: En valencià, clar que sí! Grafies j, g, tj, tg

 

Ortografia de les consonants

 

Les grafies J i G, Tj, tg.

 

Les grafies simples j, g.

S´escriu j davant de les vocals a, o, u: menjar, jardi, joc, joia, justicia, julivert

 

S´escriu g davant de les vocals e, i: agenda, gel, girar, girafa, vigilia

 

Excepcions: Per raons etimològiques, s´escriu j davant de:

-En mots com ara Jehovà, jerarquia, Jerico, jeremiada, jeroglífic,...

19/06/2009

Gramàtica valenciana. En valencià, clar que sí! Els diftongs

 

Els diftongs

 

Un diftong és un grup fònic que combina dins de la mateixa síl.laba una vocal qualsevol, que funciona com  a nucli sil.làbic, i una i o una u, que funcionen com a semivocal o semiconsonant. La i i la u són semivocals quan es troben darrere de la vocal nuclear: boi-ra, cau-re. La u és semiconsonant quan es trova davant de la vocal nuclear: quo-ta , llen-gua.

Classíficació...

18/06/2009

Gramàtica valenciana. En valencià, clar que sí! La síl.laba

 

La síl.laba

 

Una síl.laba es un conjunt de sons produït en una sola emissió fónica. Semre está formada per una vocal, de manera que aquesta és el seu element imprescindible.

Segons el nombre de síl.labes, les paraules es clasifiquen en monosíl.labiques si només tenen una sil.laba (), i pol.isil.làbiques, si en tenen més d´una. Al seu torn, les paraules polísil.labes poden ser...