Avisar de contenido inadecuado

Els connectors. 2on Batxiller. En valencià, clar que sí!

{
}

 

Els connectors. 2on Batxiller.   En valencià, clar que sí!

Són les paraules que uneixen i relacionen els enunciats del text. La connexió s´estableix entre frases ( connectors oracionals o gramaticals, como ara les conjuncions o els pronoms relatiius) i entre diverses parts del text ( connectors textuals). Aquests últims són els més remarcables en efectuar el comentari d´un text, ja que ensamblen les idees i els diferentes fragments significatius del text. Hi trobem sobre tot locucions conjuntives i adverbials, és a dir, més d´una paraula, però també poden fer de connectors textuals algunes de les mateixes conjunscions que uneixen l´oració.

Alguns autors distingeixen ( de vegades de manera poc clara) entre connectors i marcadors. Aquests últims, també anomenats marcadors discursius no tindrien tan evident la funció de lligam entre enunciats i servirien per a marcar la posición de l´enunciat ( iniciar valoracions, exemplificacions, canvis d´aspecte, reformulacions, etc). En conseqüencia i si ho preferim aixi, en el llistat següent podrien anomenar-se "marcadors discurisus" els quatre últims tipus de connectors.

Vegem els tipus principals de conncector textuals:

1: D´enumeració. Ordenen el discurs enumerant parts. Uns són iniciadors i altres ordenadors o distributius de les diferents parts:

En primer lloc, per començar, abans que res, d´entrada, primerament, en segon lloc, seguidament, primer, segon, tercer, d´una banda, de l´altra, a continuació, finalment, per acabar...

 

2. Espaciotemporals: Són similars als anteriors. Fan l´ordenació espaciotemporal interior del text o indiquen espai o temps:

abans, més amunt, més avall, més endavant, fins ací, fins el moment...

 ( no tots els connectors d´espai o temps són textuals: quan, mentre, davant, darrere, etc. són oracionals.

 

3. D´addició: Permeten agregar o continuar la informació:

 a més, i també, així mateix, en aquest sentit, igualment, més encara, seguidament, en aquest sentit.

4. De contrast o oposició. Contrasten enunciats. De vegades serveixen per rectificar:

En canvi, no obstant això, tanmateix, al contrari, amb tot, ara bé, malgrat tot, però, millor dit...

 

5. De causa- conseqüència. Expressen la repercusió d´uns fets, relacionat-los amb un motiu:

així, doncs, en conseqüència, aleshores, per tant, per aquest fet, per això, doncs...

 

6. De reformulació: Sintetitzen enunciats o els expressen d´una altra manera:

 Per resumir: en poques paraueles, en resum, en conjunt, breument, en conclusió.

per parafrasejar: o siga, és a dir, això és, en altres paraules, dit d´una altra manera.

 

7. D´introductors de tema: Inicien un canvi d´aspecte o de qüèstió:

Un altre aspectE és, d´altra banda, pel que fa a, a propòsit, quant a...

 

8. D´exemplificació: Exemplifiquen o il.lustren enunciats:

Per exemple, com ara, així, en particular, a saber, com a mostra...

 

9. De valoració: Obrin enuciats d´opinió i valoració d´un fet. També expressen certesa o confirmació d´una idea. Hi ha una gran diversitat de connectors d´aquesta mena:

Segons sembla, en la meua opinió, des del meu punt de vista, probablement, en el fons, en concret, per sort, per desgràcia, sens dubte, és clar que, per suposat, evidentment, efectivament.

 

Recordem que a més de les conjuncions, adverbis i diverses locucions que hem vist, hi ha altres maneres d´expressar la connexió en el text:

-A través de noms, adjectius o verbs que tenen un efecte discursiu equiparable als connectors habituals.  Es trata dels anomenats connectors lèxics:

 la conclusió és que... una conseqüència seria, el millor exemple és..., un final de tot el que hem dit és... podem concluiré que..., el pas següent és...

-A través de recursos gràfics que ordenen el text :

guions, títols d´apartats, caplletres, nombres, etc.

-Sense cap connector, simplement a través del signes de puntuació. La connexió s´estableix per la lógica del sentit: pot haver-hi implicació causal, final, consecutiva, completiva, etc.

Per exemple: Marta estava deprimida. No va voler eixir de festa. Havia trencat amb la seua parella.

A través de la tematització o situación en primer pla, reiterament, d´aquells elements del contingut que interessa remarcar.

 

 

 

 

 

{
}
{
}

Deja tu comentario Els connectors. 2on Batxiller. En valencià, clar que sí!

Identifícate en OboLog, o crea tu blog gratis si aún no estás registrado.

Avatar Tu nombre

Los comentarios de este blog están moderados. Es posible que éstos no se publiquen hasta que hayan sido aprobados por el autor del blog.